1a. Banca autogestionada, assembleària, oberta i sense interessos de Catalunya i de l’estat espanyol.
Sortim de la banca privada cap a una cooperativa de crèdit sense interessos
Característiques principals
A continuació resumim les principals característiques que diferencien aquesta proposta enfront a qualsevol altra estructura bancària existent:
- · Usura. Parlem de la primera estructura bancària (en forma de cooperativa de serveis financers) a l’estat espanyol, que operarà sense interessos. Això vol dir que els préstecs (crèdits) i els dipòsits no generaran interessos, és a dir, el diner no generar diner. En definitiva, donem per abolida la usura.
- · Autogestió.
- · Assemblees i grups de treball oberts a totes les sòcies.
- · Burocràcia. Invertir la legalitat i anteposar les persones en front de la burocràcia. Els col·lectius, projectes o assemblees que no tinguin una persona jurídica pròpia (NIF) igualment podran participar en el projecte.
Origen de la proposta
És un debat que sorgeix dins la comissió d’economia de l’#acampadaBCN de Plaça Catalunya, davant la necessitat de gestionar les donacions de les persones que s’acostaven. Aquesta proposta va ser aprovada el dia 3 de juny de 2011 a l’assemblea general de plaça Catalunya: http://acampadabcn.wordpress.com/2011/06/04/acta-3-dejunio-20111/
Persones vinculades a la Cooperativa Integral Catalana, que ja es plantejava desenvolupar una iniciativa semblant, assumeixen la proposta de la comissió d’economia i s’impliquen també en el seu llançament.
Objectius
Oferir una alternativa d’estalvi a les persones interessades i compromeses en la transformació radical de la societat des de baix, i també a les persones crítiques amb el sistema bancari dominant que vulguin retirar els seus estalvis de la banca privada.
Oferir una estructura de finançament estable als moviments socials, a les assemblees populars i iniciatives autogestionades, per tal de que puguin recaptar fons per finançar projectes i iniciatives locals, sense la necessitat de recórrer al sistema bancari convencional.
Altres exemples de sistemes de finançament:
a) Banca sense interessos.
b) Banca ètica amb interessos.
c) Cooperatives de crèdit, fundacions,… ètiques
Interessos per a cobrir el manteniment.
Cooperativa de serveis financers (per a socis)
Tant particulars com col·lectius aporten dipòsits.
Consell rector descentralitzat i coordinat, però tancat (12 membres).
No opera sota el banc d’Espanya, opera amb la llei de cooperatives.
Es fa una assemblea general anual.
Comissions de treball tancades.
- · Acostumen a funcionar amb interessos, tot i que no caldria, doncs no tenen despeses operatives.
d) Cooperatives de crèdit convencionals.
- · Caixa Laboral
- · Caixa Rural
- · Caja Mar
- · Caixa d’Enginyers
- · Caixa d’arquitectes
Complementarietat amb altres alternatives ètiques.
No hi ha voluntat de competència amb altres propostes de banca ètica semblants, es tracta de complementar-les i aprofundir en formes de finançament de base, obrint debat sobre alguns elements claus i oferint una eina més per tal de donar a la iniciativa autogestionària una base sòlida per poder-se desenvolupar plenament.
Legalitat
Forma legal
Es constitueix com a cooperativa de consumidors i usuraris, de serveis (mixt), de iniciativa social i sense ànim de lucre, dins la llei de cooperatives de Catalunya.
Inicialment es crea com a cooperativa de consumidors i usuaris per tal d’agilitzar el procés de constitució.
Objecte social
El capital social mínim és de 3000,- euros i sempre és retornable. Els títols són la porció del capital social (100 títols per a 30 persones, per exemple)
Passos a seguir per a la constitució de la cooperativa
https://n-1.cc/pg/pages/view/848093
Interacció amb la banca convencional
Comptes bancaris
Hi haurà 3 comptes bancaris principals (sub-comptes):
a) Quotes d’ingrés
b) Aportacions a fons perdut
c) Dipòsits
Per altra banda, hi haurà sub-comptes territorials per tal d’assegurar la descentralització.
NOTA: Es necessiten poders notarials per a poder crear comptes bancaris (si és que no són part del consell rector de la cooperativa).
Interessos
Què s’ha de fer amb els interessos que generen els dipòsits als comptes bancaris convencionals? Es podrien convertir en moneda social.
Hisenda
Un percentatge dels interessos generats als bancs els liquida hisenda.
El percentatge és variable.
Les despeses generades dins l’activitat de la cooperativa, es poden declarar a nom d’una altra cooperativa, per tal de compensar l’IVA.
Model econòmic financer.
1.- Quota d’ingrés (quota de soci)
- · Es denomina “Quota d’ingrés” a la quota de soci.
- · La quota d’ingrés no és retornable.
- · El pagament de la quota de soci és el pas previ per a poder realitzar una aportació de capital
Tipus de quotes:
o La quota INDIVIDUAL seria de 14 euros (no retornables) + 1 euro (retornable i es destina al capital social)
o La quota COL.LECTIVA seria de 50 euros (no retornables) + 1 euro (retornable i es destina al capital social). S’accepten quotes col·lectives de persones afins que s’ajunten per fer una aportació, una família, per exemple.
Es necessiten 3000 socis per tal de cobrir el capital social de 3000 euros.
Aquests són els tipus de socis existents en qualsevol cooperativa:
- · Soci de consum (1 títol -> 1 euro)
- · Soci de serveis (70 títols -> 70 euros)
- · Soci de treball (30 títols –> 30 euros)
- · Soci col·laborador (100 títols -> 100 euros)
Aquesta informació només és un exemple. En principi només utilitzarem socis de consum.
2.- Tipus d’aportacions de capital
2.1.- Donacions. Fons no retornables.
Especificar quin ha de ser l’ús que es destini a les donacions:
- · Autogestió i sostenibilitat del projecte
- · Cobrir necessitats de les persones implicades en el mateix
- · Nodrir i garantir el fons de reserva
- · Donar suport a projectes concrets, que no tinguin capacitat de retorn o que el retorn no es pugui assegurar. Hi quedarien inclosos projectes estratègics amb un marcat caràcter de col·lectivització.
2.2.- Dipòsits. Fons retornables. S’ha d’establir una quantitat mínima per a realitzar dipòsits.
Dipòsit mínim?
3.- Retorn de dipòsits als estalviadors
3.1.- Finançament i fons de garantia (criteri general)
La cooperativa de crèdit deixa part del capital que té. No existeix la reserva fraccionària. És una cooperativa no un banc.
Proposta:
- · 1/3 es manté com a fons de garantia (immòbil)
- · 1/3 es deposita en projectes “segurs”, com energia,
Coop57,…
- · 1/3 es destina a projectes d’inversió generals.
Amb aquesta proposta es garanteix la confiança dels estalviadors, a demés de donar suport a projectes sòlits (en lloc de mantenir aquest capital en un compte bancari) i finalment, es dóna suport a noves iniciatives.
Com a exemple, Coop57 té un fons de reserva del 20% sobre el capital total que es destina a projectes. 6,5 M. Sobre 8 M.
3.2.- Termini de retorn dels dipòsits
Es permeten diferents fórmules per la retirada dels dipòsits, garantint la seva disponibilitat a curt termini, equilibrant aquesta fórmula amb dipòsits a mig i llarg termini.
Proposta per a determinar la retirada d’estalvis un cop al mes per a les persones que tinguin algun dipòsit. En aquest cas, s’hauria de parlar amb els “projectes segurs” per tal de saber-ne la disponibilitat del 1/3 disposat als mateixos. Legalment, el temps màxim per a la devolució d’un dipòsit és de 5 anys. La nostra proposta és que es pugui retirar un 10% mensual (el primer trimestre es podrà treure 1/3 que és la proporció del fons de garantia) i per tant, en 10 mesos es pugui retirar tot el dipòsit.
3.3.- Dipòsits de retorn mixte.
El retorn a una aportació (de manera parcial o íntegra) es podria realitzar mitjançant l’intercanvi en moneda social o en productes o serveis vinculats al projecte finançat, més enllà de l’àmbit monetari, o d’alguna manera que s’hagi acordat prèviament entre la part que aporta el dipòsit i el projecte que es finança.
Alguns exemples:
- · Un cistell setmanal de productes ecològics durant X mesos.
- · Si el projecte no genera capacitat de retorn, X hores de treball comunitari en la cooperativa de crèdit o en un altre projecte afí.
S’aprofitarà la captació de donacions com a caixa de resistència que pugui suplir les incapacitats de retorn monetari d’alguns projectes i les necessitats de retorn immediat que puguin tenir alguns dipositaris.
D’aquesta manera i fent les coses justes, el risc de suport a projectes importants i alhora arriscats no estarà renyit amb la solvència del projecte.
També es pot fomentar que els dipòsits més compromesos i que vulguin sortir de la lògica monetarista, puguin fer-ho afegint la informació, quan es realitza l’aportació, de que el retorn es demanarà només parcialment o de la manera més beneficiosa per a la comunitat que del propi diner.
4.- Sistemes de transaccions monetàries descentralitzades P2P
4.1.- Sistema d’Euros virtuals.
Es tractaria de crear una alternativa cooperativa a paypal (https://www.paypal.com), vinculant els dipòsits amb el sistema d’Euros virtuals del CES (www.ces.ort.za).
Comptes personals ->compte comú ->euros virtuals (sistema de gestió d’euros) ->possibilitat de transaccions entre comptes virtuals privats.
Seria la millor alternativa des de l’autogestió per tal de reduir severament la dependència dels comptes bancaris.
Per a més informació es pot veure el document “Préstecs P2P d’euros sense interessos, vinculats a la moneda social i a la Cooperativa Integral Catalana”: https://n- 1.cc/pg/file/read/615630/prstamos-p2p-de-euros-sin-interesesvinculados- a-las-monedas-sociales-y-a-la-cooperativa-integralcatalana
4.2.-Altres alternatives lliures
5.- Dinamització de sistemes de crowdfunding.
Es tracta de sistemes de microdonacions massives per internet, a canvi d’algun retorn simbòlic.
Col·laboració estable i prioritària amb projectes de crowdfunding com: goteo.org, que és la primera plataforma d’aquest àmbit que funciona amb software lliure.
A curt o mig termini es podria plantejar la creació d’un projecte propi vinculat a la cooperativa financera amb el suport d’aquests projectes existents.
6.- Altres serveis.
Comptes solidaris perquè persones i col·lectius no necessitin crear comptes bancaris de manera independent o individual.
Transparència
- Publicació trimestral de dades a tots els socis. Descripció dels projectes que s’estan finançant.
Compensació per la pèrdua de valor dels dipòsits(absència d’interessos)
Per una banda, poden existir compensacions no monetàries per part dels projectes finançats.
Per altra banda, hem de fomentar la consciència de que ens podem despendre de moltes necessitats creades i reduir la nostra dependència monetària.
Per tant, de quina manera donarem suport a les persones que aportin capital en forma de dipòsit sense rebre cap rendibilitat econòmica, com dóna els sistema bancari convencional?
Oferint assessorament i formació per a la reducció de despeses, és a dir, donant el tomb a la truita: en lloc de buscar rendibilitat a través dels interessos es tracta de generar l’hàbit de gastar i consumir menys.
Exemple: Si en un banc convencional, per dipositar 100 te’n donen 5 i tens una necessitat de 1000, tindràs 1005 per fer front a la teva necessitat de 1000, la qual cosa pot generar una major necessitat monetària. Per dipositar 100 a CASX, se t’assessora de la manera de reduir la teva necessitat monetària de 1000 i reduir-la en 5; per tant, la teva necessitat monetària es queda en 995.
Model organitzatiu.
Model organitzatiu assembleari i replicable, autoorganitzat i autogestionat.
Funciona de manera descentralitzada, tant en l’àmbit local (barris i pobles) com en el global, essent un model replicable per a qualsevol territori.
Assemblea
Assemblees presencials i possibilitat de participació de manera virtual a les mateixes. Possibilitat de cyber-assemblees de urgència quan sigui necessari.
Presa de decisions
Via CONSENS entre totes les persones sòcies que participin a l’assemblea. Els bloquejos han d’estar justificats i s’han de fer en assemblea presencial.
Bloqueigs i avals de confiança
Principi d’autonomia i descentralització.
Què passa si es bloqueja el finançament d’un projecte? Es porta al sistema d’avals per tal de que els que hi estiguin d’acord el puguin diferenciar de manera descentralitzada.
Sistema de Crowdfunding passiu que es posa en marxa en cas que no hi hagi consens i que s’aplica en cas que el projecte finançat no pugui assumir el retorn del crèdit. L’aval és un dipòsit que un estalviador ha de tenir a CASX i que en el cas que el projecte no pugui assumir el retorn del préstec, automàticament es converteix en una donació, és a dir, passa a ser no retornable.
Periodicitat
- · Assemblees locals quinzenals.
- · Assemblea general un cop al mes (a nivell de Catalunya)
Cada assemblea local tindrà el seu propi compte bancari real o virtual que li permetrà autogestionar-se en relació amb la cooperativa matriu, respectant els mateixos principis de funcionament.
D’aquesta forma es pot funcionar a dos nivells: el nivell d’assemblea local i el nivell coordinat a nivell català, decidint cada donant o dipositari si vol col·laborar amb el seu àmbit local o amb l’àmbit coordinat a nivell català.
Cada assemblea general o local es dotarà de les seves pròpies comissions i grups de treball.
Finançament de projectes
Tipus de projectes:
Oberts. Ha de ser una eina per a finançar projectes estratègics no vinculats directament a l’àmbit local (o sí), com podria ser la col·lectivització de terrenys o espais atractius per al desenvolupament de projectes comunitaris autogestionats.
Tancats. Es presenta un projecte que requereix finançament i es gestiona el seu finançament.
Criteris
Els projectes susceptibles de ser finançats haurien de complir uns criteris socials, polítics i ecològics prèviament establerts, a demès de ser estratègicament atractius per a la transformació social (tant productius com no productius). Els criteris d’acceptació, poden ser semblants als principis i criteris de Cooperativa Integral Catalana.
Criteris de viabilitat econòmica no dependents de la documentació legal, sinó de la idoneïtat i oportunitat del projecte, compromís dels seus promotors, bases social que li dóna suport, etc….
Quan es deixen diners s’han d’invertir en economia local i cooperativa, i que surtin, el menys possible, al mercat capitalista.
En principi, no es donarien crèdits per compres de consum personal.
Aquesta part es cobriria a través de l’intercanvi, de la moneda social o a través de donacions interpersonals (sense necessitat de l’estructura de la cooperativa).
Procediment d’aprovació
a.- La proposta es presenta en assemblea general
b.- La comissió tècnica o grup de treball l’estudia, la valora i presenta un document de conclusions (informatiu)
c.- L’assemblea general pren la decisió final.
Autogestió i sostenibilitat
Els següents grups seran necessaris per al desenvolupament del projecte, assumint, les persones que el formin, el projecte com a prioritari.
El funcionament operatiu es basaria en la participació voluntària activista-compromesa. Les persones implicades en la gestió tindran cobertes les seves necessitats bàsiques en base a mecanismes com els que utilitza la CIC (renda bàsica cooperativa, renda d’economia comunitària per a activistes)
Es convenient que aquestes persones tinguin la voluntat (o ja ho vinguin fent) de viure de manera austera i sense grans dependències econòmiques del sistema capitalista.
Grups de treball
1.- Acollida i difusió
2.- Comissió tècnica d’avaluació de projectes
3.- Gestió econòmica
4.- Coordinació
Comunicació i difusió
