CASX a Rebel·leu-vos!

CASX. Una banca sense interessos que trenca la lògica del mercat financer

Cal subratllar que un banc és bàsicament una entitat encarregada de captar recursos en forma de dipòsits (diners) per després prestar-los. Crear un banc que compleixi aquesta funció és tan senzill com constituir una cooperativa de serveis financers aplicant la Llei de cooperatives, però establint nosaltres mateixos les regles del joc. És a dir, com i en quines condicions es durà a terme la sovint dubtosa acció de captar recursos per prestar-los. Trencar la lògica capitalista és a les nostres mans, sempre que siguem realment conscients de la ca pacitat que tenim com a coŀlectiu d’establir les nostres pròpies vies de participació i de presa de decisions i de construir les nostres pròpies ein es de transformació social. Podem contribuir-hi captant recursos econòmics de manera coŀlectiva (estalvis o donacions) i utilitzant-los per finançar projectes de base autogestionats, de naturalesa diversa, que nodreixin i enforteixin les relacions humanes de proximitat i que generin eines i alternatives per cobrir necessitats bàsiques des d’una perspectiva coŀlectiva.

Amb aquestes condicions apareix la primera iniciativa d’aquesta mena, anomenada CASX (Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa).

Origen de la proposta:

Aquesta proposta va aparèixer en el marc de la comissió d’economia de l’Acampada de Barcelona, com a part de l’anomenat moviment 15M, i posteriorment va ser aprovada en assemblea general el dia 3 de juny de 2011.

Característiques principals:

Estem parlant de la primera estructura bancària (en forma de cooperativa de serveis financers) de l’Estat espanyol, que operarà sense interessos. Això significa que els préstecs, els crèdits o els dipòsits no generaran interès per als participants. És a dir, no es generaran diners a partir dels diners.

Autogestió. Autonomia i promoció de l’autoorganització al marge de l’Estat.

Presa de decisions. Assemblees i grups de treball oberts a totes les persones sòcies.

Superació de la burocràcia. Subvertir la legalitat i prioritzar les persones davant la burocràcia. Els coŀlectius, projectes o assemblees que manquin de personalitat jurídica pròpia (NIF) podran participar igualment del projecte.

Per tant, aquesta proposta de banca revolucionària és una eina més per aprofundir en formes de finançament de base i autogestionades, però amb una clara voluntat de trencar amb els obsolets esquemes capitalistes de rendibilitat econòmica.

Funcionament

Captar estalvis i crear dipòsits, posant els diners en comptes coŀlectius al servei de les decisions assembleàries, enlloc de fomentar la necessitat de tenir comptes bancaris individuals. També s’acceptaran donacions que serviran per fer sostenible el projecte de finançament i, en definitiva, fer viable l’autogestió.

Els membres que participin a les assemblees estudien la viabilitat de cada projecte, mitjançant els grups o comissions de treball pertinents, per tal de suggerir-ne el finançament. Si un projecte no compta amb el consens de l’assemblea, hi ha la possibilitat de fer ús dels avals de confiança. Es tracta del compromís d’un grup de persones amb un projecte concret. Aquest grup assumeix el finançament del projecte en última instància, en cas que el projecte no tingui capacitat de tornar el crèdit.

Amb aquest sistema no hi ha possibilitat de fer ús de la reserva fraccionària, norma que utilitza el sistema bancari mundial per prestar uns diners que no té. Aquesta pràctica ha permès que el 95% dels diners no tingui cap mena de recolzament tangible, és a dir, que no existeix. En el nostre cas, els dipòsits es classifiquen de la següent manera: un terç són fons de reserva (mai no es mouen i són la garantia de devolució per als prestadors), un altre terç són fons en projectes consolidats per recolzar iniciatives socials que ja estan en marxa, i el terç restant serveix per impulsar projectes autogestionats de base.

En el cas que un projecte finançat faci fallida, hi ha diferents mecanismes per compensar-ho: a través de diferents tipus de donacions i/o acordant una via alternativa de retorn amb les persones responsables del projecte.

Alternatives complementàries de finançament

Cal promoure també la desmonetització de la societat, en la mesura que això sigui possible. Amb aquest objectiu, es promouen els retorns amb moneda social o en espècies, per impulsar la transició cap a una societat postcapitalista.

En aquesta mateixa línia s’hi emmarquen també algunes alternatives telemàtiques que complementen aquesta proposta de finançament, com ara el micromecenatge o crowdfunding (sistema de microfinançament col·lectiu), els sistemes de gestió de monedes socials o euros virtuals (CES) i sistemes d’intercanvi P2P (entre iguals).

I què passa amb la pèrdua de valor dels diners?

Si realment desitgem trencar amb la lògica mercantilista, hem d’assumir un nou paradigma i reduir les nostres necessitats creades dins de la societat capitalista, generant alternatives enfocades a eliminar o a cobrir aquestes necessitats des de l’autogestió. Per això la CASX fomenta espais de formació i assessorament per reduir les nostres necessitats de consum capitalistes. Es tracta de reduir aquestes necessitats perquè la suposada pèrdua de valor dels diners sigui en realitat un benefici, en el camí de treure el capitalisme de les nostres vides.

Viabilitat de la cooperativa financera

L’autogestió passa per generar autoocupació amb la gestió de les tasques administratives que requereix una iniciativa com aquesta. Per això, cal combinar en els recursos econòmics les donacions, a tots els nivells (ja sigui amb moneda oficial, moneda social o cobrint necessitats bàsiques de les persones implicades), i les quotes socials. En aquest sentit, la resistència o insubmissió fiscal és una arma poderosa per redirigir els nostres recursos econòmics cap a projectes autogestionats de base, sobre els quals tenim una capacitat de decisió directa, enlloc de pagar-los a les entitats de recaptació d’impostos de l’Estat, que són opaques i alienes i no hi tenim cap poder de decisió.

Àmbit d’acció territorial i replicació del model

Inicialment, aquesta iniciativa es desenvoluparà en el marc territorial de Catalunya, és a dir, els projectes autogestionats a finançar s’hauran de dur a terme a Catalunya. En paraŀlel, es treballarà per replicar el model a d’altres territoris i per generar eines de finançament descentralitzades. També, pretenem reproduir aquesta eina en l’àmbit més local, dotant les assemblees i iniciatives locals de recursos d’autofinançament gestionats des de la base i per a la base. Així doncs, les assemblees i projectes locals, comptarien amb una bona eina per a gestionar la seva pròpia economia i decidir quins projectes es finançaran amb els recursos coŀlectius de tothom.

Fons de col·lectivització d’immobles

Una altra eina financera que posarà en marxa CASX, serà un fons d’estalvi vinculat a la coŀlectivització d’immobles. El seu funcionament serà el següent: les persones que ho desitgin podran realitzar aportacions al capital social de la cooperativa financera i quan aquestes aportacions siguin suficients permetran coŀlectivitzar finques de forma assembleària. Perquè el fons tingui un nivell de liquiditat suficient, es posarà en marxa un mercat secundari de compra-venda de participacions. D’aquesta manera qui hagi realitzat una inversió podrà recuperar-la quan una altra persona vulgui realitzar una nova inversió. Tot això sense que es moguin interessos.

El primer projecte que posarà en marxa aquest fons d’estalvi serà la compra cooperativa d’Aureasocial: una finca sobre la qual es van invertir en el seu moment 4 milions d’euros, i que actualment es presumeix que es podrà comprar per poc més d’1 milió. Aquest local acull el primer centre de salut pública i autogestionada, vinculat a la Cooperativa Integral Catalana. Més informació a http://www.aureasocial.org